La societat evoluciona i les escoles s’esforcen per atendre les demandes actuals.  Aquesta és la principal raó per la que sovint escoltem com les escoles introdueixen canvis en la manera d’entendre els espais escolars. Tot i que l’aula continua essent important, es dóna també molta importància a altres zones polivalents i comunes on tenen lloc moltes activitats. Per tant, si l’organització de l’espai condiciona els aprenentatges, caldrà preveure l’ús que se’n fa.

Les interaccions i la participació de totes les persones que formen la comunitat educativa, són imprescindibles per donar significat i construir coneixement. L’escola ha d’organitzar els espais i el temps per promoure relacions de qualitat entre infants, infants i educadors, educadors i pares i entre pares i altres pares. Si no, anirà en detriment de l’infant perquè es veurà traïda la seva seguretat afectiva i  la seva estructuració social i cognitiva.

Per tant, la quantitat i la qualitat d’aquestes relacions, l’espai on s’estructuren, el temps en què es realitzen i les ràtios, determinen la qualitat i la identitat de la mateixa escola. La gestió del temps i l’espai no és una tasca fàcil, perquè s’ha de defugir de la idea d’escola estàtica on cada infant és ubicat en una aula 5 hores al dia, amb el mateix educador. En definitiva, l’escola ha d’aprofitar els diferents espais que té i gestionar-los perquè tothom els pugui aprofitar. Tanmateix, ha d’organitzar els grups d’alumnes, unes vegades per edats, altres per interessos i disposar els diferents professionals depenent de l’activitat que s’hi ha de fer. Tot plegat, perquè si s’augmenta la mobilitat, s’amplien les relacions i, en conseqüència, les interaccions i comunicacions que s’hi puguin donar.

A les escoles bressol, la situació és similar. Sí que és cert, que els nens requereixen d’espais més petits i referents per a poder ubicar-se amb més facilitat i sentir-se segurs. Però, no per això cal limitar-ne l’ús. Perquè per establir les rutines diàries i la seva seqüenciació (joc, menjar, son…), els espais ajudaran a marcar el ritme i la successió dels fets quotidians . A cada espai correspon una funció determinada: zones d’activitat i de repòs, zones de pas i de trobada, zones per a infants i per a persones adultes… De fet, com més petits són els infants més espai necessiten. El millor és garantir el màxim d’espai per a l’infant i fer escoles molt petites, tot i semblar una paradoxa.

La seguretat, l’autonomia, no és contrària a la diversificació dels espais, ans al contrari. Tampoc és contraria a diversificar les relacions amb diferents educadors. Sense que es perdin, és  similar a una casa, on els agents que hi conviuen gestionen el temps i els espais i ajuden a l’infant a entendre la rutina quotidiana i el funcionament de la família i, a més, és acollidora i harmònica i amb personalitat pròpia.

Raquel Poch i Pallarols

Mestra d’educació Especial i Psicopedagoga.

Share This