El cervell és l’òrgan més plàstic del nostre cos. Es va fent i refent constantment, alterant les connexions que estableixen les seves cèl·lules, però de manera molt especial es construeix durant la infantesa i l’adolescència. És en aquestes connexions, o més ben dit, en l’activitat d’aquestes connexions, on resideix la nostra vida mental: com reaccionem davant les dificultats, com empatitzem, com ens recuperem dels sotracs de la vida, com col·laborem amb els altres, …
Com afecten les tecnologies digitals el cervell dels infants
Moltes d’aquestes connexions s’estableixen en resposta a factors ambientals. Sentir-se segur i acollit a la família genera un patró de connexions lleugerament diferent que sentir-se desarrelat, la qual cosa condiciona tota la vida futura. Aquesta influència de l’ambient es manté durant tota la vida, però és especialment intensa durant els primers anys de vida.
Per què us explico tot això? Per un motiu molt senzill: m’han preguntat com afecten les tecnologies digitals –les tauletes tàctils i els mòbils– el cervell dels infants, especialment dels nadons.La resposta es que encara no ho sabem del cert, perquè els primers infants que van néixer “amb una tauleta tàctil sota el braç” tot just estan arribant ara a la joventut. El que sí és cert és que els afecta, atès que el seu cervell, com fa amb qualsevol altre factor ambiental, estableix les connexions necessàries per a adaptar-se a l’estil de vida que troben. I aquest és l’estil de vida que troben actualment.
L’entorn digital
Tanmateix, dir que els afecta no implica cap valoració ni positiva ni negativa. Això és subjectiu, depèn de amb què ho comparem. I no tenim elements de comparació. El seu cervell s’adapta, ja des de ben petits, a l’entorn digital, i ho fa molt millor que el dels que ja som adults. Ara bé, el món actual no es restringeix a les tecnologies digitals. És molt més ampli, i ho ha de continuar sent. Sovint em pregunten fins a quina edat és millor que els nens no manipulen l’entorn digital. No hi ha una resposta clara, però el que sí és clar és que els nadons han de tocar i manipular tot el seu entorn: la terra, les pedres, els pals, els pelutxos, les pilotes, els ninos,… Tot. L’entorn digital és molt atractiu, però les entrades sensorials que implica són molt més limitades que les del món real.
Fins els 3 o 4 anys, l’entorn no digital hauria de ser el predominant, i amb diferència. A partir dels 5 anys, necessàriament es veuran abocats a l’entorn digital, i cal que el coneguin i el manipulin, però sempre sabent que és només una part del seu entorn, i que fora continua havent terra, pedres, pals, pelutxos, pilotes, ninos, bicicletes i, sobre tot, altres persones amb les que riure i gaudir.
David Bueno i Torrens
Professor i investigador de genètica de la UB i divulgador de la ciència
Autor, entre altres, de “Cerebroflexia. El arte de construir el cerebro” (2015, Plataforma editorial) i “Neurociència per a educadors” (2017, Rosa Sensat)
(Article escrit en exclusiva pel Blog de la Barqueta)